dijous, 2 de desembre del 2010

Ramón María del Valle Inclán II


Te despertes de matí, surts a comprar pa, i lo que queda de la viva imatge de Valle Inclán camina per Arc de Triomf en un dia assolellat. Com heu mantingut converses de balcó a balcó et veus temptada a dir-li hola amb la mà, com si les baranes encara hi fossin i els arbres quedéssin als vostres peus. Però ara ja no et saluda des de l’edifici de davant, i no se’n riu en un to esperpèntic. Valle Inclán el veí, és més baixet del que pensaves, camina amb desgràcia i la barba ja no li llueix. Però el que et sap més greu és que duu els pantalons pixats, un jersei de llana ple de ronya i sense samarreta davall, i que la imatge que tu vas crear s'ha esvaït com les fulles dels arbres de sota el teu balcó. I abaixes els ulls i fas veure que no és ell, i vas a casa a esmorzar.

Finalment te fas un café amb la petita Bialetti, que fa tres setmanes que l'has tret de la caixa on l'havies jubilat perquè estàs farta d'haver de comprar càpsules i de fer una cúa de 40 minuts a la botiga de Passeig de Gràcia per a que et tractin com a una madame Moncheri quan ets madame Pa amb tomata. Vas al súper i te quedes amb el café de los buen cafeteros de Juan Valdés, encara que sigue per rebot als Mrs and Mr robots entrajats venedors de càpsules. Obres el paquet amb les tisores, i aquell aroma et commou, tants dies sense obrir-ne un... i fins que no l'has obert no t'has adonat que la memòria es va inventar per agafar el cervell i recordar-li que ella mana allí dalt, i que no es faci il·lusions, que les olors són traïcioneres.

Entra el sol ja escàs pel menjador i mentre remenes lo sucre al cafè te ve al cap Valle Inclán el veí. Ja no en queda res del que vas escriure d'ell, solament ruïnes.

Després d’esmorzar surto de casa d’una revolada, agafo el metro i en arribar explico a tothom que la viva imatge de Ramon María del Valle Inclán ja no és tan viva, que la nespresso ja no és tan extraordinària i que els personatges val més que segueixin sent personatges i no persones reals.

Ramón María del Valle Inclán (I)

1 comentari:

  1. Ooooh, ja també m'havia imaginat històries de Valle Inclán, quina decepció, POBRE!
    Però la Nespresso encara no m'ha decepcionat, és tant pràctica i el cafè surt tant bo amb 1 minut... mmmm... encara en sòc fan.

    ResponElimina