De com un professor de música s'allista al cos d'aviació americà durant la Segona Guerra Mundial i inventa els primers models del que seria el famós piano Rhodes és un exemple clar de la creativitat en temps d'escassetat de materials. En moments on l'esperit més humà sembla que es pugui arribar a perdre, i les situacions són immerses en una impotència diària, hi ha persones que li donen la volta i fabriquen autoestima.
Harold Burroughs Rhodes (1910-2000) estudiava arquitectura a la University of Southern California i música al mateix temps, quan arran de la Gran Depressió del 29 va haver de deixar la universitat. Aquest caràcter polifacètic li va permetre guanyar-se la vida com a professor de música en temps de crisi econòmica i més tard donar classes de piano als companys del cos d'aviació ferits a l'hospital de guerra. Després que el cirurgià de l'hospital l'animés a tirar endavant la terapia musical, el problema era evident tenint en compte la mida, forma i pes dels pianos i que la majoria dels pacients no es podien moure del llit. Harold va exprémer el seu enginy i va agafar l'alumini de les ales dels avions B-17, en va tallar petites peces com si fossin un xilòfon, i en va fer 29 notes musicals dintre d'un teclat de dues octaves i mitja. El piano anomenat Army Air Corps lap model era lleuger i portàtil, i es podia col·locar sobre els pacients mentre eren al llit, i va tenir tant èxit en les teràpies de recuperació que se'n van fer milers.
La resta de la història continua amb la Rhodes Piano Corporation, comprada per Leo Fender al 1959, qui va crear el prototip elèctric Fender Rhodes PianoBass i que es va fer famós en el món del jazz , el rock i el pop dels seixanta i setanta fins a avui dia. Entre ells, des de Herbie Hancock, The Doors, Stevie Wonder, fins a Radiohead o Portishead.
La música enlaira l'ànima i els mals es mitiguen amb el seu optimisme...
Lo primero que hago al despertarme es encender la radio. No se puede empezar el día sin ritmo.
ResponElimina