Passejant pel carrer Unió, al barri del Raval de Barcelona, m’he entropessat amb aquesta relíquia de negoci que sembla no haver estat engolit pel pas del temps. La seva atemporalitat és sorprenent. A la botiga parallamps Torrente s’hi deuen vendre, com diu el seu nom, parallamps de totes les classes i mides, parallamps amb galls forjats i amb la rosa dels vents. Les seves formes elaborades tenen un caràcter melancòlic que et transporten a una altra època. El seu propietari, nét del primer Torrente, mostra orgullós el seu negoci estàtic envoltat de “badulaques” paquistanesos, restaurants de moda i moderniquis, com si fos l’ull d’un tornado on tot el que hi gira al voltant no té res a veure amb ell. Si la imaginació és agraïda, quan entres a la botiga te pots sentir interpretant papers com el de la senyora Boix, l’esposa d’un indiano que vol un parallamps per a la seva nova casa d’estiueig a Sitges, el de la dolça Rosita, la mossa de cals Montagut que mig festeja amb l’aprenent del taller i li porta una carmanyola amb el dinar, o, si molt imaginem, la mare superiora del convent del carrer Argentona de la Vila de Gràcia que baixa per reparar la seva antiga andròmina, que nostre senyor va gosar partir en dos durant la darrera tempesta.
Sempre havia pensat que els parallamps s’heretaven, que formaven part de les cases des dels temps on encara es temia a la natura i la seva força. Crec que algun dia em compraré un parallamps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada