Davant del panorama de joves a l’atur que està vivint el nostre país, he recuperat esta vinyeta d’El Roto de la que molts mos podem sentir identificats.
Resulta que surts del niu dels pollets de Pàndols quan encara no has canviat lo plomatge, i arribes a la universitat de les àligues, i et creus que algun dia seràs una àliga almenys perdiuera, i te llences a volar, planejar, te trenques una ala, se’t cansen els ulls de no veure ni una presa, però un dia caces un ratolí, un altre una llebre, i ai que content, he caçat un ratolí i una llebre i venga, vas a volar per altres països a caçar prairie dogs i chipmunks, o fins a un monstre de Tasmània i ta mare diu oh que lluny que estàs fillmeu però si caces ja està bé.
I al final t’adones que més que una àliga el que ets és un caragol, i que has de menjar herba i portar la casa a costes i hasta ser hermafrodita i treure banya i pujar a la muntanya. Una putada, vamos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada