30

Fent el trasllat he recuperat el llibre del Joan Miquel Oliver que me vaig llegir fa dos estius, i entre les caixes he arribat per segona vegada fins a la pàgina 75...i com tot és un caos i no tinc pressa em dedico a teclejar mirant del llibre:

XIII

De sobte veus que no hi ha res que t’ompli plenament. i no és perquè “plenament” no afegeix gens de sentit a “omple”, és perquè veus que efectivament som morts de vacances, que el temps que passam vius és microscòpic en comparació amb el temps que passam morts. la nostra activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. Uns a mallorca, el que hem tengut sort, hotels, souvenirs i velomars. pero que en definitiva l’escala de temps és tan ridícula que no ens ve de trenta o quaranta anys, o pensant-ho bé, no ens ve d’haver nascut

   de sobte veus que t’has muntat la jugueta amb peces de tente, yo-yos russell i cotxes de scalextric, que res quadra i que ho has aferrat tot amb super glue i que és una xapuça i que es dissol perquè viure gasta i ja ho dus tot cremat

   tornes a començar amb discos de dire straits, licor 43 amb cocacola i preservatiu, però ja no aferra tan fàcilment i res té forma i abandones

   seguixes amb un pis d’estudiants, la dona de la teva vida i després un bebè, i quan se’t munta tot molt abans d’entendre què significa, quedes penjat a l’aire i penses que la vida no és l’estat natural de les persones, que som uns morts aficionats que hem vengut a la vida de vacances però que fins que no tornem a ser morts no tornarem a tenir res solucionat, som guiris al país de la vida, som uns domingueros

   merda de filosofia, jo vull ser sempre un infant a marineland i pensar que els dofins, les foques i els cocodrils

  vull ser un dominguero, sí, al camp amb el cassete, la pilota de futbol, les criatures, vull ser un friki boletaire i sortir a caçadors de bolets, vull ser un intel•lectual amic d’en Mateu Massumí i anar a exposicions i beure cava i menjar croquetes, vull ser en miquel pujadó i pensar que sóc el millor cantautor del món i rescriure el diccionari de la cançó i posar-m’hi com a tal

   m’agradaria tant que m’agradàs passejar pels voltants de la catedral i deambular pels carrers torts de palma i pensar que són meravellosos, m’agradaria tant, m’agradaria ser dels que es posen en la pell del manobre que posava aquella peça de marès de la seu ja fa 6cents o 4cents anys, m’agradaria ser dels que pensen que maties vallès és un pedant i no sabeu com m’agradaria que m’agradàs j.k.rowling i viatjar amb els seus llibres i posar-me en la pell desl personatges, m’agradaria ser un d’aquells progaramadors convençuts que contracten bandes guiris per la satisfacció de conèixer-los i m’agradaria ser una banda guiri i anar a tocar a l’altre cap de món només per les despeses i que després el programador fos el meu fan incondicional i que es delís pels meus tendons i mes fes pel•lícules amb la handycam des del backstage tot flipat, com m’agradaria plorar a llàgrima pura amb el circ du soleil, i pensar la injustícia de què ha estat víctima el circ cric, no sabeu com m’agradaria ser fumador i intentar-ho deixar i parlar-ne amb els amics molt afectat i que ells em diguessin que ho intentàs una altra vegada i que provoca càncer i impotència, i ser policia municipal... ooohhh... policia municipal i tenir tota la responsabilitat de la fira els diumenges i que entre els firaires no hi hagués conflictes, i segurata de l’aeroport, ooohhh, segurata de l’aeroport i aturar un senyor de negocis i fer-li buidar la bossa i dir-li que no pot pujar les colònies per la nova normativa, i anar a votar al bloc d’esquerres convençut que és necessari combatre el pp i que la democràcia consisteix en això precisament, en al teu granet d’arena i després a les manifestacions amb pancartes reivindicatives i haver quedat l’horabaixa al garatge d’un per poder-la pintar bé i que després ens hagi quedat un poc torta, però és igual perquè l’important és el missatge, com m’agradaria creure en l’horòscop i llegir salud, dinero i amor, i ser terrorista i posar una bomba a ib3 i matar-ne només 2 o 3 i tenir la sort que fossin els més fills de puta, i ser un artesà del cuiro i gravar cherokis i fer pufs i seure-hi i fumar porros, com m’agradaria que m’agradassin els porros i ser un fumeta i anar fumat to el dia i ja després lsd i viatjar al passat quaranta anys amb l’autobús d’en ken kessey i ser la muntadora del pink floyd in pompeia i estar feta pols trenta anys després perquè ha sortit al mercat el muntatge del director, i ser alt i guapo i amb molts cabells arrissats i un perfil grec i que tothom em miràs sempre de perfil a les monedes de dos euros, i haver fet cursos de cata de vi i saber llegir la llàgrima i dir que és afruitat, no sé, totes les coses que sabria si hagués fet el curs, i ser dentista, d’aquells moderns que no fan gens de mal i dir-li a ma mare (la meva, no la del dentista) té un empaste i una extracció, què vol que li facem avui, i ma mare després m’ho contàs (a mi, no la dentista) que és fabulós que no fa gens de mal i que ja m’ha demanat hora per una neteja i revisió, i després jo anar-hi i ser jo mateix el dentista i demanar-me primer la neteja o la revisió, que la pregunta fos absurda que en realitat ho és, i ser ma mare i dir-li m’extracció, ser ma mare i el dentista alhora seria brutal, com m’agradaria ser un edifici amb el cartell PRÓXIMA DEMOLICIÓN i ser un guiri que passàs per allà i comprar un pis sobre plànols al solar en què es convertirà l’edifici de pròxima demolició i ser un ciclista del passeig marítim i distreure’m amb les grues brutals que estan enderrocant ja l’edifici i pegar-me una bona nata amb una guirieta rosseta i jurar-nos amor etern dins de l’ambulància i després de no veure’ns durant quatre anys des que ens varen donar l’alta s son dureta trobar-nos al mostradors de la confiteria aquella que fa cap de cantó a bruges i mirar-nos i pensar que és un somni i anar a sopar després i follar i follar i follar perquè ja que me l’he inventada no pot estar més bona i ser el recepcionista de l’hotel que ens fa l’ullet perquè hem dormit els dos a la seva habitació individual i s’ha pensat que l’àudio de la peli porno del senyor de la 205 érem nosaltres, tot un error de principiant pel que ve a ser un recepcionista i passejar l’endemà per aquells carrers escala I:I,5 amb les portetes liles i les cortinetes hansel i gretel i cavalls potons d’aquells de heidi i comentar-ho entre rialles i haver de callar de sobte perquè hem travessat el pont i hem entrat al convent i no es pot dir ni mu i després a l’esglèsia gravar amb el mòbil una pel•liculeta de les monges cantadores i altra vegada a l’hotel a enviar-la per internet al correu de mon pare però que ma mare no la vés fins al vespre perquè havia anat al dentista, però que no li ha fet res perque`té el barram perfecte, i després osrtir a passejar i tot just sortir per la porta de l’hotel ens ve de poc que no ens atropella un ciclista i considerar que es tanca un cercle perquè ens havíem conegut d’un pinyo amb la bici i que després resultàs que ella és casada i jo també i acomiadar-nos definitivament i donar-li gràcies a déu i a la coincidència còsmica d’haver-nos trobat per sempre, i ser n’aragorn, fill d’arathorn, i tallar-li el coll a mil un orcos amb l’espasa aquella i que en frodo bolsón de bolsón cerrado in en sam gamgí s’acabassin donant pel cul que és el que han estat desitjant tota la pel•lícula, i poder-me acabar els pilars de la terra i poder començar el codi da vinci acabat de comprar a la llibreria de l’aeroport pujat a l’avió que em portarà a mi i a la guiri de la bici perquè al final no ens hem resigant a separar-nos i ens escapam a las vegas a que un imitador de n’elvis ens casi a una falsa capella al hall d’un casino tot de vellu vermell i màquines tragacusses, tot això m’agradaria molt, a mi m’agradarien tantes coses que no sé perquè he arribat a néixer, crec que mort era més feliç, però tot el que havies aconseguit aferrar amb pegamento ho tens mig mort al cervell, tots els records mesclats amb tot el que t’has inventat i amb totes les previsions que el destí ja té previstes per tu, i tota aquesta massa informe d’imatges, paraules i coses no la pots drenar de cap manera i se t’acumula dia a dia i l’única manera de desfer-la és pensar i escriure, però l’únic que aconsegueixes és sumar més ferralla i no penses que puguis evitar el col•lapse, i en qualsevol moment després que els cromos, els preservatius i les receptes de cuina se t’hagin desferrat, perquè la data de caducitat de la cola és imminent,al final segur que t’explota i saps que hauràs de tornar a començar de zero, però encara no saps com, de moment s’imposa amb urgència que puguis exhalar tota la runa que has aconseguit enrunar i que , segurament, ara veus que hagués estat molt millor deixar-ho com estava, que ara no et bastaran tots els camions del món amb la disposició de tots els viatges per evacuar semblant tonatge, i que tenies la infantesa, l’adolescència i la joventut al lloc exacte on les havies de tenir, que no havies d’haver tocat res, i que tot això t’ha passat per ser com ets, i que si ningú no ho toca, per uqè ho has hagut de fer tu? eres l’edifici vell però encara s’aguantava i vares haver d’aferrar el cartell de pròxima demolició amb l’ambició de fer-ne un de nou de puta mare i ara que ho tens tot en terra i tot venut damunt els plànols, tens els operaris amb els casc groc i la pala a l’espatlla que te miren i fumen un cigarro esperant que els diguis per on han de començar, però tu no ens tens ni puta idea, fin.