El Record Club

Igual que un Club de la lucha musical, ara farà un any el cantautor Beck va tindre la original idea de trobar-se per tocar amb altres músics i gravar durant un sol dia la versió d'un album escollit per tots. Com un grup d'amics que queden per tocar i s'ho passen bé. Però si resullta que els teus amics són membres de Radiohead,  Sonic Youth, Tortoise, Wilco, MGMT o Feist, i que han tocat amb bandes com Smashing Pumpkins, REM, Eliott Smith i el propi Beck i fins i tot amb els grans clàssics del  blues, soul i jazz com The Supremes, Herbie Hancock o BB King, l'experiència pot ser acollonant.

La primera edició del Record Club va ser per unanimitat l'àlbum Velvet Underground and Nico, The Velvet Underground (1967), seguit a la segona edició pel Songs of Leonard Cohen, Leonard Cohen (1967),  escollida per Andrew VanWyngarden dels MGMT. El resultat aquí el teniu,  realment una mescla sorprenent d'aquelles guitarres rovellades de Beck  amb un cos ferm d'albums que han marcat una época. Tot un experiment.

La idea va seguir i el Record Club va continuar amb el nº3 versionant albums que em sonaven  vagament com Oar, d'Skip Spence (1969), la nº4 amb albums gairebé oblidats com Kick, dels australians INXS (1987) i la nº 5 amb lo completament desconegut com el grec Yanni live at the Acropolis, Yanni (1994).
Quin creieu que serà el següent? Seria curiós escoltar la versió de l'Space Oddity de David Bowie (1969)...