 |
| La Metamorfosi d'Ovidi, gravat de Picasso. |
Quan s'atrapa abans a un mentider que a un coix es parteix de la premissa que els coixos no diuen mentides. Altrament, pot ser que aquesta conjunció de paraules s'origini de la hipòtesi que als mentiders no els queda mai cap seqüela en patir accidents que a qualsevol sàpiens li provocarien innombrables cruiximents ossis i tendons desafinats.
La setmana passada un coix assegut a la barra del bar El passatge del carrer Sant Pere més Alt va preguntar a un altre coix, com si es tractés d'una companyonia de gremi, per l'origen del seu trontollar. El nouvingut al bar es va indignar com una fera, negant l'existència de la seva coixesa i, entre la trencadissa de vassos, escridassava amb els ulls esfereïts que ell no tenia cap problema al caminar, que eren imaginacions del coix. Davant els aconteixements podem deduïr que un coix davant d'un altre coix esdevé mentider, però mai sabrem quin era dels dos, ja sigui si ens referim a ser coix o ser mentider.
bon relat, gracies.
ResponElimina