dimarts, 19 d’abril del 2011

De com una banyera s'encadena a una paperera

Fotografia N.Cid. Lloc: cantonada Sant Pere més Alt amb Méndez-Núñez.

El transeünt caminava per Sant Pere una tarda de juny amb el cos una mica avorrit de la calor i de tanta xarxa social  quan entropessà amb aquella banyera al davant de casa seua. Va posar la clau al pany i va seguir caminant un tròs escales amunt, forçat pels seus sentiments de rutina de dilluns, però quan havia pujat els sis primers esgalons ja se'n havia penedit. Reculà fins a la troballa, i tot palplantat al carrer es va encendre una cigarreta. Observant aquell objecte dadaista a lo Marcel Duchamp, es va sentir afortunat i ho va considerar com un regal personal. Va pujar a casa, es va despullar, es posà el barnús i les xancletes i va començar a omplir garrafes d'aigua que tenia acumulades per baixar al reciclatge. Va entrar al bany i d'una revolada estirà la cadeneta del tap de la pica, se'l posà a la butxaca i va baixar al carrrer. Va posar el tap a la banyera i començà a fer viatges amb garrafes amunt i avall fins que la va acabar d'omplir. En l'últim viatge agafà aquell set de bany amb boles efervescents que li havia regalat l'ex-sogra el Nadal passat (quan a casa sempre havien tingut dutxa) i, de nou al carrer, va deixar el barnús penjat a una rama del plataner, va posar-se dins la banyera i llençà les tres boles a l'aigua. Aquella efervescència li pujava cames amunt fins al cap i no podia parar de riure. Estava en un núvol de plenitud.  

Un grup de guiris rossos i alts que passaven pel carrer provinents del Palau de la Música es van aturar davant seu i es tornaven bojos per fotografiar-lo amb les seves supercàmeres Reflex desaprofitades. Tots volien transformar-lo en un Souvenir made in Barcelona i penjar-lo al facebook i twitejar-lo a dojo. Després van vindre més i més guiris seguits d'un grup de paquis que els volien vendre llaunes de cervesa. Al mateix temps que augmentava el bullici les boles efervescents es van anar consumint i el transeünt no li va quedar mes remei que tornar a la realitat. Va obrir el ulls i enmig de tot el guiram estava ella, amb una cara de visitadora social i mirant-se'l amb els braços creuats. Era el dia que havien quedat per que recollís les seves coses del pis i enmig d'aquella espiral se'n havia oblidat completament. El transeünt va sortir de la banyera, es va posar el barnús i les xancletes, i van pujar a casa junts. Mentre ella empaquetava lo poc que quedava de la relació, ell va agafar el cadenat de la bici i va encadenar la banyera a la paperera per a que ningú li prengués allò que l'havia fet sentir més bé durant aquells ultims sis mesos. 

2 comentaris:

  1. Bravo!!!
    Que bo, molt adient per Setmana Santa, quan tots pensem en la millor manera per evadir-nos de la runtina diària.

    ResponElimina
  2. "ETO E PERFECTO", va deure pensar, que quan neva a Barcelona, tot es paralitza i ningú no pot arribar a la feina...amb una bona banyera trineu aparcada davall de casa, tots podriem arribar a la feina a l'hora. I per matar dos pardals d'un tiro, una banyera te salvarà d'un tsunami, del canvi climàtic i de la pujada del nivell del mar...i a més arribes recent dutxadet a tot arreu. Sempre hi ha hagut gent visionaria!

    ResponElimina