L'efecte Clint i l'efecte Cranc

Són les 11 del matí i una sexòloga extrasimpàtica entra a la classe, va carregada de bosses i carpetes i sembla una mica atabalada pels cabells desgarbats que duu i la velocitat que porta. Deu tindre uns 35 anys, és ben plantada, cabells negres tintats i vesteix una faldilla texana que li donen un aire juvenil. Parla amb una seguretat extraordinària. Natres ens mirem els uns als altres, com si ens importés ben poc, perquè quan fas tercer de BUP et fas l'indiferent per naturalesa i al fondo només t'importa la música, el romanticisme i que s'ha mort Kurt Cobain. Li passo a Pau un cassette variat que li he gravat durant lo cap de setmana, regravant d'altres cassets a doble platina i alguna directament de CD, i una mica merda perquè lo cassette era de 60 i la última cançó dels Pavement s'ha quedat tallada, Range Life. La sexòloga es presenta i somriu com si fos sa germana de la del Avon. Ha vingut a fer-nos educació sexual, diu. Natres ens mirem els uns als altres i fem una rialleta, com quan tens 6 anys i dius culocacapedopis. Després d'una mica de biologia i anatomia humana, que si els espermatozoides i els òvuls, que si els fol·licles ovàrics, que si les cèl·lules germinals i els cossos cavernosos, ens treu unes titoles de colors clavades a una safata circular de color negre. Cada color correspon a una mida, i la titola groga és mitjana, la verda és petita però rabassuda, la roja gran i estirada, i la blava és de los pitufos, com si hagués tret uns plastidecors gegants i gastats a l'IES Liliput Terra Alta. Posa uns quants condons damunt la taula del professor, al costat de les titoles de Kandinsky, i demana voluntaris. Llavors, enmig d'un silenci aterrador, se sent de fondo la banda sonora de El Bueno, el Feo i el Malo, i ets com a un duelo del oeste però sense ni tant garbo ni tant foragido, però amb l'esperit de Clint abans de los Puentes de Madison te llances i aixeques la mà. Tot sigue contra el VIH. I com un efecte dominó, es van aixecant mans i tot esdevé natural, i ho entenem, que és pel nostre bé i que posar condons és fàcil. 

Ja no recordo quina titola em va tocar o si m'ha servit per a alguna cosa aquella instrucció acolorida, però veient el passat cap de setmana als mateixos politics que ens inculcaven l'educació sexual amb les seues polítiques educatives tan trencadores fent-li la reverència al Sant Pontífex tinc vergonya aliena i crec que ni els crancs caminen tant de cara detràs.