Is this it?

Sí, la llum existeix! Però has de seguir 3 normes:

1. Fixar-s'hi

2. Anar a fer unes birres

3. Fixar-s'hi

(Modificat de: Don Javier, 1992)

Wir sind hier

 

MÄRZ- Wir sind hier (2004)

1. Forever Never        4:20     

2. März Im Park     3:31    

3. The River     5:13    

4. Tropige Trauben     4:20    

5. Blaue Fäden     6:40    

6. Some Things Do Fall     3:18    

7. Biber & Enten (Plattler)     5:00    

8. Welt Am Draht     3:38    

9. Oktober Im Park     4:44    

10. The Pop Song     4:36    

11. Wir Sind Hier     4:05    

01 Forever Never
11 Wir Sind Hier

Hi ha vida després de 2004 per als März?

L'efecte Clint i l'efecte Cranc

Són les 11 del matí i una sexòloga extrasimpàtica entra a la classe, va carregada de bosses i carpetes i sembla una mica atabalada pels cabells desgarbats que duu i la velocitat que porta. Deu tindre uns 35 anys, és ben plantada, cabells negres tintats i vesteix una faldilla texana que li donen un aire juvenil. Parla amb una seguretat extraordinària. Natres ens mirem els uns als altres, com si ens importés ben poc, perquè quan fas tercer de BUP et fas l'indiferent per naturalesa i al fondo només t'importa la música, el romanticisme i que s'ha mort Kurt Cobain. Li passo a Pau un cassette variat que li he gravat durant lo cap de setmana, regravant d'altres cassets a doble platina i alguna directament de CD, i una mica merda perquè lo cassette era de 60 i la última cançó dels Pavement s'ha quedat tallada, Range Life. La sexòloga es presenta i somriu com si fos sa germana de la del Avon. Ha vingut a fer-nos educació sexual, diu. Natres ens mirem els uns als altres i fem una rialleta, com quan tens 6 anys i dius culocacapedopis. Després d'una mica de biologia i anatomia humana, que si els espermatozoides i els òvuls, que si els fol·licles ovàrics, que si les cèl·lules germinals i els cossos cavernosos, ens treu unes titoles de colors clavades a una safata circular de color negre. Cada color correspon a una mida, i la titola groga és mitjana, la verda és petita però rabassuda, la roja gran i estirada, i la blava és de los pitufos, com si hagués tret uns plastidecors gegants i gastats a l'IES Liliput Terra Alta. Posa uns quants condons damunt la taula del professor, al costat de les titoles de Kandinsky, i demana voluntaris. Llavors, enmig d'un silenci aterrador, se sent de fondo la banda sonora de El Bueno, el Feo i el Malo, i ets com a un duelo del oeste però sense ni tant garbo ni tant foragido, però amb l'esperit de Clint abans de los Puentes de Madison te llances i aixeques la mà. Tot sigue contra el VIH. I com un efecte dominó, es van aixecant mans i tot esdevé natural, i ho entenem, que és pel nostre bé i que posar condons és fàcil. 

Ja no recordo quina titola em va tocar o si m'ha servit per a alguna cosa aquella instrucció acolorida, però veient el passat cap de setmana als mateixos politics que ens inculcaven l'educació sexual amb les seues polítiques educatives tan trencadores fent-li la reverència al Sant Pontífex tinc vergonya aliena i crec que ni els crancs caminen tant de cara detràs.

I like laic

PAPAM HABEMMUS

Tutor de los perdones
distribuidor de penas
condona las condenas
condena los condones.

 

Mario Benedetti- La vida ese paréntesis (1998)

...que vas deixar d'escriure  el 17 de maig de 2009.

Per què? Why?

Sufjan Stevens collita 2010

La sort de despilfarrar inspiració...dos albums en un any.
Però no us espanteu si en The Age of Adz no és el Sufjan enèrgic dels violins, els banjos i guitarres acústiques que esperaveu, aquí els sintetitzadors i samplers supersònics han près protagonisme, éssent a la vegada molt més introspectiu.  La primera vegada se't queda un sabor estrany, serà qüestió d'anar assaborint.
I'll talk but I know you won't listen to me...

Octubre (2010)- The Age of Adz

I si a l'octubre enyoreu el so més analògic, torneu a l'agost...

Agost (2010)- All delighted people

...o cinc anys enrera. El millor àlbum en diferència.

Juliol (2005)- Come on feel the Illinoise

L'interruptor

Fragment de Du Sens- F. Santune

"Quand rien ne va, il est conseillé de faire un dessin. Et quand le dessin ne va pas?" 
Du sens- Frederique Santune (2009)

Ets a un tallat de roca i o caus tu o el que tens, click! ah no, estàs a punt de caure i el que tenies s'ho emporta una ventada furiosa enmig de fulles i plàstics variats, click! o potser et volies tirar del precipici, però t'has cagat i vas tirant fragments de tu aviam què passa primer, click! o ets dins l'oceà i tot sura però tu no vols surar i t'aferres a una escletxa submarina amb la sort que en algún moment t'atropellarà un tauró voraç,  click! o la terra és plana i resulta que estàs a la fi del món... click!  però no, ve Cristòfor Colom i, sent realistes, has llençat la roba vella a propòsit, i algun braç i algun peu per equivocació, però continues pedalant, amb la sort que igual ets un esgarrarobes i te tornen a sortir noves extremitats.

Targeta roja

A un partit de futbol, el reglament estableix que un jugador pot ser expulsat per faltes, o fins i tot  ser sancionat i estar-se partits sense jugar degut al seu comportament al camp. En política la cosa no és així. Uns de roig apagadet, uns de blau cristià, surten a jugar. Entren al camp, es miren per damunt l'espatlla i revisen la indumentària del contrincant de dalt a baix. Al llarg del partit, el defensa dels blauets, emparat per la moral cristiana, demana perdó amb un somriure a la cara després de  clavar-te els tacos a la cuixa i negar rotundament que militars del Yak-42 fossin enterrats sense identificar. Els altres diuen que hi ha penal perquè s'emparen en la mort d'un avi reinventat com a republicà però que en realitat va ser ministre de la dictadura. No hi ha àrbitre.  No hi ha veritat ni mentida. I en acabar el partit, i després d'haver fet creure als espectadors que eren veritables contrincants, van a un mesón tots junts, engoleixen un cochinillo, i a caracajades es descollonen de banalitats.

Un cop passats els anys i el fervor de la joventut, també n'hi ha que quan es retiren li treuen més suc a la Federació i es dediquen a fer d'entrenadors,  fent de guies per a les noves fornades de la cantera. Com Jose Maria Aznar, que tot sigui per no caure en l'oblit, es dedica a escriure cartes a joves espanyols. Al seu llibre, Cartas a un joven español (no a una joven, sols apte per a machos - gracias José María!), m'agradaria subratllar un fragment que realment et fa cagar de por: "Hijos de homosexuales. No sé, y creo que nadie lo sabe, qué pasará cuando un niño o una niña no puedan llamar padre ni madre a quienes se dicen sus progenitores pero que en muchos casos no lo van a ser. ¿Qué idea del mundo y de la realidad van a tener unos niños así criados? ¿La de que todo es posible? ¿La de que las leyes pueden dar satisfacción a todos los deseos?"

Davant este clima d'Apocalipsi familiar que planteja en Sr. Aznar, podem deduïr que Francis Ford Coppola era un aprenent al seu costat... Li diria al Sr. Aznar que li preguntés al seu amic Pedro J. Ramírez sobre la satisfacción de todos los deseos, i a l'alcalde de Valladolid sobre la realidad en que todo es posible, que cada vez que ve la cara y esos morritos a les de l'equip contrari se li fonen les neurones...

I res, ara me'n vaig a repartir condons a diestro y siniestro por donde quiera que vaya, que voy a ser la alegría de la huerta!!!!

El joc dels disbarats

Els referents culturals de les persones poden ser tant diferents que el joc dels disbarats és el pa de cada dia, doneu-nos senyor, el dia d'avui o de demà, que si no estariem molt avorrits.

I aquí un exemple il·lustratiu, en una conversa sobre emperadors...

Micah P Hinson and the Pioneer's Saboteurs

      It's a mix of the baby, the gospel, and the opera, with a burst of violence right in the midst 
      to confuse the confounded...

El quart album del cantautor de Texas és una banda sonora de la bellesa, feta de veus i cordes intrigants. Els instruments de corda es van enregistrar al canyó del Colorado i a un piset de Saragossa, un contrast xocant i original...

Seven Horses Seen- Micah P. Hinson and the Pioneer's saboteurs

JOYSTICKEJA!

Avui comencem amb una divertida proposta de manualitats: el projecte Joystickers, que va començar l’any 2003 dintre del festival d’art sonor Zeppelin i que consistia en enganxar les creacions anònimes dintre l’espai urbà.

L’art d’empaperar fora de casa ha anat guanyant el seu lloc a les ciutats, compartint espai amb els  graffitis i barrejant-s’hi a base de cola. Des de dissenys més senzills fins als de gran format, viuen al carrer i t’estimulen la vista a base de bé.

Empaperats a Williamsburg, Brooklyn, NY. Novembre 2007.

La gràcia dels Joystickers és que natres mateixos creem el disseny a l’ordinador, l’imprimim i l’enganxem. Per crear el vostre propi disseny adhesiu cliqueu aquí, i us podreu descarregar el catàleg d’imatges vectorials i llegir les instruccions.  Això sí, s’ha de fer amb un programa de dibuix vectorial com ara Illustrator, Freehand, etc.
Si ho arribeu a fer, enganxeu-ho in vivo pel carrer de qualsevol lloc i envieu les vostres creacions a info@jstk.org (projecte original) o bé a nowherenearblog@gmail.com i més endavant penjaré totes les vostres fotos aquí al blog.

Us apunteu?!?

Jo he xalat com una condenada, aquí deixo el meu petit joystiquet encara digital...

Bufo Bassi: visca la Utopia!

Leo Bassi durant l'espectacle Utopía ahir al Casino de l'Aliança del Poble Nou.
Fotografia: Ted Grantham.

Dintre del IX Festival Escena Poble Nou, l'espectacle del clown italià Leo Bassi ens va donar ahir a la nit una classe magistral sobre valors progresistes, humor i ironia, disfressant-se de pallasso blanc per parlar de la Utopia.

Al llarg de l'espectacle, les arrels circenques de la seva família van rebrotar dolçament enmig de la crítica al sistema, plenes d'humanitat, recordant el seu avi, que durant la primera guerra mundial va ser reclutat pels francesos mentre el circ Bassi es trobava de gira a França i de com va salvar un gos al camp de batalla i se'l va posar al cap per a una fotografia memorable. 

"En UTOPÍA hay un argumento que me he ido formando a lo largo de estos últimos años: la falta de pasión de todos los partidos de la Izquierda institucionalizada, no solo en España sino en toda Europa. Un mundo burocratizado, profundamente aburrido en su "centrismo" y que no inspira nada a las nuevas generaciones creando una juventud huérfana de una esperanza política y sin rumbo y sin proyecto. No hay calamidad mas grande para una sociedad que el no saber apreciar el idealismo y la vitalidad de sus jóvenes.  (...)

Quiero mostrar que vivir sin utopía es mal vivir y, así, despertar en el público el deseo de nuevos sueños.    (...)

Por eso, el PAYASO DE LA CARA BLANCA, con su su sabiduría antigua, su intemporalidad y su magia, es el encargado de abrir la puerta de la utopía . Un ser que posee una gran autoridad natural pero que rechaza el poder y las riquezas porque es un revolucionario genuino y pide la Luna. "

Leo Bassi

Una dosi d'optimisme, crítica i humor que et dibuixen un somriure a la cara en un context de crisi econòmica on les grans corporacions se'n han rentat les mans.

Perquè la vida sense il·lusions és molt trista, visca la utopía!

Un bon as

I used to be a lucky guy...     Fotografia del treball Cycles, d'Adrià Garriga Far.

Aquells moments en blanc i negre es concedeixen als clàssics que t'han deixat l'empremta de la nostàlgia, una sensació lleugera i agradable que ens reconcilia amb el que vam ser i el que ara som, enmig de la brossa que s'ha quedat pel camí d'anada. 

Les fotografies del barceloní Adrià Garriga Far ens fan sentir vius i no oblidar, per sort, que la vida gira en totes direccions i estem destinats al canvi. Al seu original treball Cycles, paraules i fotografia et transporten a un cinema mut reinventat, amb un diafragma capriciós que posa la llum a pinzellades. 

 

I entre l'as de cors i el de trèvols, hi som cada un de natres.

Canis lupus

El fet de la moda canina és de lo més quotidià fins al punt que no distingim el que és humà i el que és de gossos.  Per posar un exemple, la pròxima temporada Zara Pets estarà a l’abast dels que no es poden permetre comprar a Dior o Luis Vuitton per a les seves mascotes, tot un èxit comercial.  Xalequets de pota de gall  per terriers, faldetes texanes per bulldoguetes angleses, peücs afelpats per a Chiuauas, i tota mena de llacets, diademes amb brillantets, gorrets i accessoris per totes les races i succedanis d’aquestes. I enmig d’este escenari burlesc, sembla impensable imaginar-se que sí, que els llops i les bullodoguetes són de la mateixa espècie...que alguns Canis lupus puguin arribar a semblar Belén Esteban bordant a salsa rosa acabats d’operar, o Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre escrivint novel·les amb les potetes plenes de tinta per als ambients més intel·lectuals canins, oui, oui, oui, je ne suis pas un chien qualsevol monsieur. Heu substituït a la Barbie i a Ken, però a quatre potes.

Come on play with us at Sitges, Danny

I recordant més escenes de cinema, avui a Sitges s’obre el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que en aquesta edició ret homenatge a The Shinning (La Resplendor), d’Stanley Kubrick. Com els que vam néixer l’any 80, enguany The Shinning també compleix 30 anys i quina escena millor per recordar-ho que la de les bessones al fons del passadís moquetat de l’Overlook hotel. Tot un clàssic del terror.

The Shining - Twins - Watch more Funny Videos

Follow me and I’ll fuckin' shoot you...

Baixant cap a casa he vist el cartell del concert dels Massive Attack a un d'aquells cilindres on no está prohibido fijar carteles i m’ha fet pensar en una de les pel•lícules que he vist més vegades. Subtitulada en castellà, subtitulada en anglès, no subtitulada, al cine, a casa, a l’ordinador, en ulleres i sense, de tarde, de nit i de matinada.
Snatch.
Música i cinema engranats com un videoclip, amb el tema Angel dels Massive Attack de fons, en una escena brutal on la trama dona un gir inesperat.
S'haurà de tornar a ser el Turquish, així que in the quiet words of the Virgin Mary, follow me and I'll fuckin' shoot you... 

All you need is Hacendado

Hi ha persones que fan la compra del Mercadona per internet  i altres que encara van a comprar al mercat o al súper. Clar, si tu sas lo que vols en plan vull 5 paquets de queso para untar Hacendado i no vols mirar cap formatge més, ni Philadelphia, ni Sán Millán, ni Président, res, ec pues collonut,  endavant, cliques al botó de añadir a la cesta de compra, poses la targeta de crèdit i patapam, la compra a casa.  N’hi ha que diran,  ai, pues per internet pots comprar totes les marques de formatge si et dona la gana, perquè clar ara la seua parella actual és un queso para untar Hacendado comprat per internet i estan a un núvol  perquè les marques blanques són molt bones en relació qualitat-preu. I al fondo fot recordar quan compraves al mercat aquell formatge tan bo, que te’n tallaven lo tròs que volies i la dependenta te die ai quin goig que fas, i t’ho embolicaven tan bé com els llençols dels llits de l’Hotel Majestic. Però bueno, si la qüestió és menjar formatge pues endavant, cliquem a les pantalles del Meetic i fotemos lo formatge Hacendado a tonelades, que almenos farta, i deixem el del mercat per als que encara es delecten mirant la vianda des de la distància i s'apropen a olorar-la. Jo segueixo decantant-me per l'olor, que des de sempre comunica tant.

Ramón María del Valle Inclán

Te despertes de matí, aguaites al balcó recolzada a la barana i la viva imatge de Valle Inclán t’està saludant des de l’edifici de davant, i se’n riu en un to esperpèntic.

Hola bonita, no te tires abajo ehh...jaja...ja...jajaja... no eh...

No, no... tranquilo,  que la barandilla és fuerte.

Cuidado eh...jaja...hasta luego.

I li dic adéu amb la mà i vaig a esmorzar.

Vas a la cuina, te fas un café en la nespresso per tercera vegada a la teua vida, perquè al pis hi ha nespresso i t’has comprat unes càpsules de no sé quin país i quin aroma, i clar, com te va atendre un tio entrajat ha de ser bo de collons. I penses que has abandonat la petita Bialetti, embolicada allà en paper de diari per alguna caixa, i el café de los buen cafeteros de Juan Valdés.

Ja sortirà...

Entra el sol encara càlid pel menjador i mentre remenes lo sucre al cafè te ve al cap Valle Inclán el veí. Si viu sol, si té llibres en tapes de pell a casa o si té el síndrome de Diogenes i viu entre gats i periquitos. Si porta barba gris i ulleres redones perquè li agrada la moda bohemia, si va als cafès a fer la tertúlia literària, o si potser penja el sombrero de copa al rebedor o aparca el velocípede  a l’escala.

Després d’esmorzar surto de casa d’una revolada, agafo el metro  i en arribar explico a tothom que des d’avui sóc la veïna de Ramon María del Valle Inclán.

CARAGOL TREU BANYA

Davant del panorama de joves a l’atur que està vivint el nostre país, he recuperat esta vinyeta d’El Roto de la que molts mos podem sentir identificats. 

Resulta que surts del niu dels pollets de Pàndols quan encara no has canviat lo plomatge, i arribes a la universitat de les àligues, i et creus que algun dia seràs una àliga almenys perdiuera, i te llences a volar, planejar, te trenques una ala, se’t cansen els ulls de no veure ni una presa, però un dia caces un ratolí, un altre una llebre, i ai que content, he caçat un ratolí i una llebre i venga, vas a volar per altres països a caçar prairie dogs i chipmunks, o fins a un monstre de Tasmània i ta mare diu oh que lluny que estàs fillmeu però si caces ja està bé.

I al final t’adones que més que una àliga el que ets és un caragol, i que has de menjar herba i portar la casa a costes i hasta ser hermafrodita i treure banya i pujar a la muntanya. Una putada, vamos.

LA TARDOR

Cada any a l’entrada de la tardor se celebra el Woodstock film festival a la zona dels Catskills, aigües amunt del riu Hudson. I com cada any des de en fa dos, la tardor em recorda a aquella temporada ianqui, a l’olor de fulles mullades, a les flassades ataronjades, brunes i rogenques d'aquells boscos, i a l’enyorança del nouvingut (en el meu cas, nouvinguda). Com la distracció era el millor aliat, aquí deixo una mostra dels curtmetratges d’animació estrenats aquell dissabte d’octubre de 2007 a la sala d'actes del poble.

Uns sempre t'arriben més que els altres, però si n'hagués de triar dos, agafaria el de Lavatory love story per la seva senzillesa perfecta  i el de Teat beat of sex perquè fa una parodia genial del sexe, des del punt de vista femení, clar...

Beton. Dirigit per Ariel Belinco i Michael Faust. ISRAEL/2007/6:29 min


Béton & Apartheid: film d'animation Ariel Belinco
Cargado por francemulticulturelle-org. - Las últimas noticias en video.


Lavatory love story. Dirigit per Konstantin Bronzit. RUSSIA / 2007 / 10 min.





Mermaid. Dirigit per Lisa Barcy. USA / 2007 / 16:45 min.


Mermaid from Lisa Barcy on Vimeo.


Papiroflexia. Dirigit per Joaquin Baldwin. USA / 2007 / 2:30 min.




Paintballing. Dirigit per Grant Orchard. UK / 2007 / 2 min.




Pearce sisters. Dirigit per Luis Cook. UK/2007/9:17 min


The Pearce Sisters from Coffee&Cigarettes, film club on Vimeo.


Shuteye hotel. Dirigit per Bill Plympton. USA / 2007 / 7 min.




Teat beat of sex. Dirigit per Signe Baumane. USA/Italy/Latvia / 2007 / 4 min.


"Teat Beat of Sex" from Signe Baumane on Vimeo.


The tourists. Malcolm Sutherland. Canada / 2007 / 3 min.


The Tourists (2007) from Malcolm Sutherland on Vimeo.


Zoologic. Dirigit per Nicole Mitchel. USA/ 2007/4:30min

MISHIMA i la Plaça Reial

  Veient com els Mishima preparaven les brases el divendres per la tarda amb els tècnics de so a la Plaça Reial es podia intuir que el concert que es couria a mitjanit hi hauria un caliu especial.  A mesura que anaven avançant els temes i el concert anava prenent forma, el moment esdevenia més personal, tant que, quan tots vam entonar per entrar a pulmó al Què en farem del desig, ara que hem trobat l’amor?, la plaça va rejovenir i la xalera era pertot arreu. Els udols d’en David Carabén, el cantant dels Mishima,  i del públic més llopenc amb Tot torna a començar, aaahhuuuuuuuu...  i el final apoteòsic amb les distorsions clivellades de Sant Pere van fer que la nit fos plena d’adrenalina, pell de gallina i moments per tornar a viure.