divendres, 25 de febrer del 2011

L'altra cara de Hollywood


Cartell anunciant la projecció del documental
 "Heart of Spain" a Buffalo (New York) al 1937.

El próxim diumenge 27 de febrer se celebra com cada any the Academy awards, o la gala dels Oscars. Actors com Javier Bardem (guanyador d'un Oscar per No country for Old man i la seva nominació actual per Biutiful) i Penélope Cruz (nominada per Volver i que guanyà amb Vicky Cristina Barcelona), o directors com Pedro Almodóvar (guanyador al millor guió per Hable con ella i a millor película amb Todo sobre mi madre), Jose Luis Garci (el primer Oscar a una producció espanyola amb Volver a Empezar), Fernando Trueba (Oscar per Belle Époque) o Alejandro Amenábar (Oscar per Mar Adentro) han apropat el cinema espanyol a Hollywood i han donat a conèixer diferents punts de vista i relats de la nostra societat. 

Però la relació entre Hollywood i Espanya no ha sigut únicament cinematogràfica. Vist des de la direcció oposada, molts dels americans nominats i premiats al llarg de la història de l'Acadèmia (entre ells actors, actrius, guionistes i directors) van ser ferms activistes per la defensa de la República i la democràcia durant la guerra civil espanyola. Seguint la reacció d'altres compatriotes que demanaven la fi de la neutralitat imposada pel Tractat de la no-intervenció, aquest grup d'artistes i escriptors van formar el Motion Picture artists' Comitee, organitzats per contribuïr en la lluita contra el feixisme europeu ja fos econòmicament, amb l'aprovisionament de material sanitari i aliments, la difusió mediàtica o directament formant part de les Brigades Internacionals. D'entre els 2800 nord-americans que van formar part de la Brigada Abraham Lincoln,  trobem l'escriptor Ernest Hemingway (For Whom the Bell Tolls) i el guionista  Alvah Bessie (nominat pels Oscars a millor història original el 1945 per Objective Burma).  Durant aquest període, documentals com Heart of Spain (Nancy Carrol i Irvin Pichel) o The Spanish Earth (Joris Ivens i Ernest Hemingway) van ser produïts per estrelles de Hollywood i doblats a altres llengües com el francès pel director, escriptor i actor Jean Renoir. Altres membres i simpatitzants d'aquest moviment foren el director Orson Welles (amb 3 nominacions als Oscars i premiat al millor guió per Citizen Kane el 1941), actors com Paul Muni ( 5 nominacions i premiat al millor actor per The Story of Louis Pasteur, 1936), Frederic March (2 nominacions i 2 premis a millor actor per Dr. Jekyll and Mr. Hyde i  The best years of our lives), o l'escriptora i guionista Dorothy Parker (2 nominacions i coneguda també per les seves contribucions durant els anys 20 a revistes com Vogue, Vanity Fair o Life).

Alvah Besssie com a brigadista
durant la guerra civil espanyola

Moltes d'aquestes personalitats de Hollywood van pagar cares les conseqüències i van ser inclosos posteriorment a finals dels anys 40 i principis del 50 dins les llistes negres del senador republicà McCarthy i del Comitè de les Activitat Anti-americanes (HUAC). Les llistes negres alimentaven les seves investigacions anticomunistes mitjançant d'acusacions infundades per la coacció, la demagògia i la censura. Entre els afectats trobem Orson Welles, Charles Chaplin i Alvah Bessie, qui va formar part de la resistència per la llibertat d'expressió amb l'agrupació The Hollywood Ten, el que li va costar un any de presó i el fi de la seva carrera a Hollywood. Per altra banda, l'actor i director John Wayne formava part de l'Aliança Cinematogràfica per la preservació dels ideals americans donant suport al McCarthyisme i informant des de dins sobre les activitats massa progressistes a Hollywood.

Diumenge a la matinada esperem brindar per Javier Bardem i el seu potencial Oscar, i també des d'aquest blog recordar l'altra cara de Hollywood que tant als anys 30 com en l'actualitat ha lluitat per la llibertat d'expressió.