L'interruptor

Fragment de Du Sens- F. Santune

"Quand rien ne va, il est conseillé de faire un dessin. Et quand le dessin ne va pas?" 
Du sens- Frederique Santune (2009)

Ets a un tallat de roca i o caus tu o el que tens, click! ah no, estàs a punt de caure i el que tenies s'ho emporta una ventada furiosa enmig de fulles i plàstics variats, click! o potser et volies tirar del precipici, però t'has cagat i vas tirant fragments de tu aviam què passa primer, click! o ets dins l'oceà i tot sura però tu no vols surar i t'aferres a una escletxa submarina amb la sort que en algún moment t'atropellarà un tauró voraç,  click! o la terra és plana i resulta que estàs a la fi del món... click!  però no, ve Cristòfor Colom i, sent realistes, has llençat la roba vella a propòsit, i algun braç i algun peu per equivocació, però continues pedalant, amb la sort que igual ets un esgarrarobes i te tornen a sortir noves extremitats.

Targeta roja

A un partit de futbol, el reglament estableix que un jugador pot ser expulsat per faltes, o fins i tot  ser sancionat i estar-se partits sense jugar degut al seu comportament al camp. En política la cosa no és així. Uns de roig apagadet, uns de blau cristià, surten a jugar. Entren al camp, es miren per damunt l'espatlla i revisen la indumentària del contrincant de dalt a baix. Al llarg del partit, el defensa dels blauets, emparat per la moral cristiana, demana perdó amb un somriure a la cara després de  clavar-te els tacos a la cuixa i negar rotundament que militars del Yak-42 fossin enterrats sense identificar. Els altres diuen que hi ha penal perquè s'emparen en la mort d'un avi reinventat com a republicà però que en realitat va ser ministre de la dictadura. No hi ha àrbitre.  No hi ha veritat ni mentida. I en acabar el partit, i després d'haver fet creure als espectadors que eren veritables contrincants, van a un mesón tots junts, engoleixen un cochinillo, i a caracajades es descollonen de banalitats.

Un cop passats els anys i el fervor de la joventut, també n'hi ha que quan es retiren li treuen més suc a la Federació i es dediquen a fer d'entrenadors,  fent de guies per a les noves fornades de la cantera. Com Jose Maria Aznar, que tot sigui per no caure en l'oblit, es dedica a escriure cartes a joves espanyols. Al seu llibre, Cartas a un joven español (no a una joven, sols apte per a machos - gracias José María!), m'agradaria subratllar un fragment que realment et fa cagar de por: "Hijos de homosexuales. No sé, y creo que nadie lo sabe, qué pasará cuando un niño o una niña no puedan llamar padre ni madre a quienes se dicen sus progenitores pero que en muchos casos no lo van a ser. ¿Qué idea del mundo y de la realidad van a tener unos niños así criados? ¿La de que todo es posible? ¿La de que las leyes pueden dar satisfacción a todos los deseos?"

Davant este clima d'Apocalipsi familiar que planteja en Sr. Aznar, podem deduïr que Francis Ford Coppola era un aprenent al seu costat... Li diria al Sr. Aznar que li preguntés al seu amic Pedro J. Ramírez sobre la satisfacción de todos los deseos, i a l'alcalde de Valladolid sobre la realidad en que todo es posible, que cada vez que ve la cara y esos morritos a les de l'equip contrari se li fonen les neurones...

I res, ara me'n vaig a repartir condons a diestro y siniestro por donde quiera que vaya, que voy a ser la alegría de la huerta!!!!

El joc dels disbarats

Els referents culturals de les persones poden ser tant diferents que el joc dels disbarats és el pa de cada dia, doneu-nos senyor, el dia d'avui o de demà, que si no estariem molt avorrits.

I aquí un exemple il·lustratiu, en una conversa sobre emperadors...

Micah P Hinson and the Pioneer's Saboteurs

      It's a mix of the baby, the gospel, and the opera, with a burst of violence right in the midst 
      to confuse the confounded...

El quart album del cantautor de Texas és una banda sonora de la bellesa, feta de veus i cordes intrigants. Els instruments de corda es van enregistrar al canyó del Colorado i a un piset de Saragossa, un contrast xocant i original...

Seven Horses Seen- Micah P. Hinson and the Pioneer's saboteurs

JOYSTICKEJA!

Avui comencem amb una divertida proposta de manualitats: el projecte Joystickers, que va començar l’any 2003 dintre del festival d’art sonor Zeppelin i que consistia en enganxar les creacions anònimes dintre l’espai urbà.

L’art d’empaperar fora de casa ha anat guanyant el seu lloc a les ciutats, compartint espai amb els  graffitis i barrejant-s’hi a base de cola. Des de dissenys més senzills fins als de gran format, viuen al carrer i t’estimulen la vista a base de bé.

Empaperats a Williamsburg, Brooklyn, NY. Novembre 2007.

La gràcia dels Joystickers és que natres mateixos creem el disseny a l’ordinador, l’imprimim i l’enganxem. Per crear el vostre propi disseny adhesiu cliqueu aquí, i us podreu descarregar el catàleg d’imatges vectorials i llegir les instruccions.  Això sí, s’ha de fer amb un programa de dibuix vectorial com ara Illustrator, Freehand, etc.
Si ho arribeu a fer, enganxeu-ho in vivo pel carrer de qualsevol lloc i envieu les vostres creacions a info@jstk.org (projecte original) o bé a nowherenearblog@gmail.com i més endavant penjaré totes les vostres fotos aquí al blog.

Us apunteu?!?

Jo he xalat com una condenada, aquí deixo el meu petit joystiquet encara digital...

Bufo Bassi: visca la Utopia!

Leo Bassi durant l'espectacle Utopía ahir al Casino de l'Aliança del Poble Nou.
Fotografia: Ted Grantham.

Dintre del IX Festival Escena Poble Nou, l'espectacle del clown italià Leo Bassi ens va donar ahir a la nit una classe magistral sobre valors progresistes, humor i ironia, disfressant-se de pallasso blanc per parlar de la Utopia.

Al llarg de l'espectacle, les arrels circenques de la seva família van rebrotar dolçament enmig de la crítica al sistema, plenes d'humanitat, recordant el seu avi, que durant la primera guerra mundial va ser reclutat pels francesos mentre el circ Bassi es trobava de gira a França i de com va salvar un gos al camp de batalla i se'l va posar al cap per a una fotografia memorable. 

"En UTOPÍA hay un argumento que me he ido formando a lo largo de estos últimos años: la falta de pasión de todos los partidos de la Izquierda institucionalizada, no solo en España sino en toda Europa. Un mundo burocratizado, profundamente aburrido en su "centrismo" y que no inspira nada a las nuevas generaciones creando una juventud huérfana de una esperanza política y sin rumbo y sin proyecto. No hay calamidad mas grande para una sociedad que el no saber apreciar el idealismo y la vitalidad de sus jóvenes.  (...)

Quiero mostrar que vivir sin utopía es mal vivir y, así, despertar en el público el deseo de nuevos sueños.    (...)

Por eso, el PAYASO DE LA CARA BLANCA, con su su sabiduría antigua, su intemporalidad y su magia, es el encargado de abrir la puerta de la utopía . Un ser que posee una gran autoridad natural pero que rechaza el poder y las riquezas porque es un revolucionario genuino y pide la Luna. "

Leo Bassi

Una dosi d'optimisme, crítica i humor que et dibuixen un somriure a la cara en un context de crisi econòmica on les grans corporacions se'n han rentat les mans.

Perquè la vida sense il·lusions és molt trista, visca la utopía!

Un bon as

I used to be a lucky guy...     Fotografia del treball Cycles, d'Adrià Garriga Far.

Aquells moments en blanc i negre es concedeixen als clàssics que t'han deixat l'empremta de la nostàlgia, una sensació lleugera i agradable que ens reconcilia amb el que vam ser i el que ara som, enmig de la brossa que s'ha quedat pel camí d'anada. 

Les fotografies del barceloní Adrià Garriga Far ens fan sentir vius i no oblidar, per sort, que la vida gira en totes direccions i estem destinats al canvi. Al seu original treball Cycles, paraules i fotografia et transporten a un cinema mut reinventat, amb un diafragma capriciós que posa la llum a pinzellades. 

 

I entre l'as de cors i el de trèvols, hi som cada un de natres.

Canis lupus

El fet de la moda canina és de lo més quotidià fins al punt que no distingim el que és humà i el que és de gossos.  Per posar un exemple, la pròxima temporada Zara Pets estarà a l’abast dels que no es poden permetre comprar a Dior o Luis Vuitton per a les seves mascotes, tot un èxit comercial.  Xalequets de pota de gall  per terriers, faldetes texanes per bulldoguetes angleses, peücs afelpats per a Chiuauas, i tota mena de llacets, diademes amb brillantets, gorrets i accessoris per totes les races i succedanis d’aquestes. I enmig d’este escenari burlesc, sembla impensable imaginar-se que sí, que els llops i les bullodoguetes són de la mateixa espècie...que alguns Canis lupus puguin arribar a semblar Belén Esteban bordant a salsa rosa acabats d’operar, o Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre escrivint novel·les amb les potetes plenes de tinta per als ambients més intel·lectuals canins, oui, oui, oui, je ne suis pas un chien qualsevol monsieur. Heu substituït a la Barbie i a Ken, però a quatre potes.

Come on play with us at Sitges, Danny

I recordant més escenes de cinema, avui a Sitges s’obre el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que en aquesta edició ret homenatge a The Shinning (La Resplendor), d’Stanley Kubrick. Com els que vam néixer l’any 80, enguany The Shinning també compleix 30 anys i quina escena millor per recordar-ho que la de les bessones al fons del passadís moquetat de l’Overlook hotel. Tot un clàssic del terror.

The Shining - Twins - Watch more Funny Videos

Follow me and I’ll fuckin' shoot you...

Baixant cap a casa he vist el cartell del concert dels Massive Attack a un d'aquells cilindres on no está prohibido fijar carteles i m’ha fet pensar en una de les pel•lícules que he vist més vegades. Subtitulada en castellà, subtitulada en anglès, no subtitulada, al cine, a casa, a l’ordinador, en ulleres i sense, de tarde, de nit i de matinada.
Snatch.
Música i cinema engranats com un videoclip, amb el tema Angel dels Massive Attack de fons, en una escena brutal on la trama dona un gir inesperat.
S'haurà de tornar a ser el Turquish, així que in the quiet words of the Virgin Mary, follow me and I'll fuckin' shoot you... 

All you need is Hacendado

Hi ha persones que fan la compra del Mercadona per internet  i altres que encara van a comprar al mercat o al súper. Clar, si tu sas lo que vols en plan vull 5 paquets de queso para untar Hacendado i no vols mirar cap formatge més, ni Philadelphia, ni Sán Millán, ni Président, res, ec pues collonut,  endavant, cliques al botó de añadir a la cesta de compra, poses la targeta de crèdit i patapam, la compra a casa.  N’hi ha que diran,  ai, pues per internet pots comprar totes les marques de formatge si et dona la gana, perquè clar ara la seua parella actual és un queso para untar Hacendado comprat per internet i estan a un núvol  perquè les marques blanques són molt bones en relació qualitat-preu. I al fondo fot recordar quan compraves al mercat aquell formatge tan bo, que te’n tallaven lo tròs que volies i la dependenta te die ai quin goig que fas, i t’ho embolicaven tan bé com els llençols dels llits de l’Hotel Majestic. Però bueno, si la qüestió és menjar formatge pues endavant, cliquem a les pantalles del Meetic i fotemos lo formatge Hacendado a tonelades, que almenos farta, i deixem el del mercat per als que encara es delecten mirant la vianda des de la distància i s'apropen a olorar-la. Jo segueixo decantant-me per l'olor, que des de sempre comunica tant.